Edu Fusté: “Que hayas estudiado periodismo no te garantiza poder trabajar como periodista. Hay precariedad y mucho intrusismo”

Edu Fusté, periodista y ejecutivo de Relaciones Públicas de Equipo Singular, sabía desde pequeño que quería dedicarse a los medios de comunicación. Fusté, con tan solo 29 años, tiene un gran currículum en sus espaldas, ha trabajado con grandes profesionales como Jordi Basté o Núria Riquelme en RAC 1 y Xantal Llavina o Inma Sust en Ràdio4.

En su tiempo libre, Edu Fusté queda con sus amigos, lee, disfruta de una película e intenta disfrutar del momento. Si quieres saber qué 140 caracteres pone en su Twitter o qué filtro escoge en sus fotografías de Instagram, te damos permiso para seguirle.

1174657_10151845298144578_323156229_n

¿Qué factores te motivaron para que acabases estudiando periodismo?

La vocación fue lo que decidió mi elección. Creo que desde que tengo uso de razón (y aún no tengo mucha) que quería ser periodista. Siempre me ha apasionado escribir, hablar, contar… y sobretodo intentar saber de todo.

La pregunta estrella a los que estudian periodismo es: “¿A qué tipo de periodismo te quieres dedicar?” ¿Tú lo tenías claro desde un principio?

Sí, no tanto por qué tipo de periodismo quería hacer pero sí a que medios me gustaría dedicarme. La televisión y la radio fueron mis preferencias y creo que no me defraudaron.

¿Cuándo empezaste tenías alguna meta periodística y ha evolucionado?

Quería dedicarme al periodismo, y vivir de ello. Que hayas estudiado la carrera no te garantiza para nada poder trabajar y tener un sueldo al mes como periodismo. Hay precariedad y mucho intrusismo. El hecho de poderlo hacer es de privilegiados. Cualquiera de los trabajos que he tenido en distintas redacciones ya han sido metas superadas. Pero aún me quedan más… ¡las metas no pueden fallarte nunca!

Tus inicios son en RAC1 ¿cómo llegaste allí y porque no continuaste en la emisora?

De hecho, mis primeras prácticas fueron en la Cadena Cope, en la redacción de Cataluña. Fueron unos meses muy intensos donde aprendí mucho y que me dieron la oportunidad de dar el salto a una radio como RAC1. En esta emisora del Grupo Godó estuve durante más de 3 años trabajando en “El Món a RAC1”, con Núria Riquelme y Jordi Basté, la aventura en esta radio nueva, cosmopolita y en una época en que aun era muy joven fue una de mis mejores experiencias profesionales. Aprendí mucho y conocí gente excepcional que a día de hoy aun mantengo contacto.

1779134_10152216593704578_1546282219_n

Y de RAC1 pasaste a Ràdio4 en el programa ‘Directe 4.0’. ¿Cómo era un día en la redacción?

Sí, fue Xantal Llavina quien me dio la oportunidad de dar el salto a trabajar durante casi 3 temporadas en un programa diario de actualidad y entretenimiento, con un papel significante, con secciones propias y con total libertad. Trabajábamos muchas horas, éramos poco equipo y “rellenar” 3 horas en directo no es tarea fácil, ¡pero lo conseguimos! Empezábamos a las 10 de la mañana y acabábamos el directo a las 19h, luego reunión… dedicabas muchas horas pero es un trabajo apasionante. Mi principal función era preparar el guión de las entrevistas y los espacios del programa para la presentadora y para mis espacios de directo.

Trabajaste codo con codo con Xantal Llavina. ¿Cómo fue el trabajar con ella?

Muy positiva. La verdad es que mi etapa en el programa me sirvió como un intenso máster: radio en directo y a diario. Xantal además venía de otro programa diario (en este caso “El Club” de TV3) y fue una buena “profesora” de directo. Siempre le estaré agradecido por su confianza y por creer en mi sin apenas conocerme.

1964784_10152261113654578_754807596_n

¿Alguna vez el programa ha tenido presiones políticas por parte de los directivos?

No, presiones no, pero si que hubo un momento que se “nos aconsejó” que dejáramos de hablar de política…

Finalmente, ‘Directe 4.0’, un programa con buena audiencia, cerró sus puertas ¿Qué pasó?

Yo creo que fue el final de una etapa, no porqué el programa estuviera acabado, porqué lo adaptábamos mucho semana a semana, y potenciábamos el cambio y la variedad de contenidos, pero después de 3 años y medio la dirección decidió prescindir de él. Creo que fue un error, durante bastante tiempo situamos Ràdio4 en el mapa de las radios en catalán.

403331_10151165145149578_1426800444_n

Ahora estás en la agencia de comunicación Equipo Singular. ¿Cómo llegas hasta allí y porque te dedicas a una vertiente más de publicidad que de periodista?

Siempre he sido un culo inquieto. La oportunidad de trabajar en Equipo Singular me vino en un momento en el que quería un cambio. La vida en los medios no es nada fácil, hay poco trabajo, mal remunerado, poco constante y se aprovechan de la vocación de muchos periodistas para que trabajen en condiciones no siempre fáciles. Cuando hubo la posibilidad de dar el salto a una agencia de comunicación, como Equipo Singular, no lo dude. Es una de las agencias más potentes de relaciones públicas en Barcelona y además me apetecía ver la comunicación desde el otro lado. No me arrepiento del cambio en absoluto, pero tarde o temprano, quiero volver a hacer tele o radio.

También estuviste en Divinity como reportero. ¿Te gustaría volver a televisión?

Sí, me encantaría. Hacer tele, es uno de mis sueños.

1004422_10151661099724578_1045371941_n

Si te dieran carta blanca ¿qué proyecto te gustaría hacer?

Hombre si pudiera hacer la carta a los reyes magos pediría poder hacer un programa de entrevistas tipo “El Convidat”, largas conversaciones con personajes interesantes. Una de mis referentes periodísticos es Julia Otero y ella es una gran maestra del formato de la entrevista. Ojalá llegue algún día a poder entrevistar como ella.

¿Tienes algún proyecto de futuro?

Por ahora seguir donde estoy, en Equipo Singular. Soy una persona inquieta pero en ningún caso creo que se haya acabado mi etapa aquí. Y de aquí un tiempo, ya veremos…

Anuncios

“Treballar amb el Josep Cuní és un privilegi que, tant de bo, tots els periodistes poguessin viure”

Marc Calderó és un periodista que va finalitzar la carrera fa relativament poc temps. Tot imarc 8aldia4 ser molt jove, ja té unallarga experiència al món de la comunicació, ja que ha treballat per importants mitjans com TV3 o BTV. Actualment, el podeu veure als programes ‘8 al dia’, ,amb Josep Cuní, 

‘Migdia’ i ‘Equip de Reporters’ de 8tv. Mitjançant l’esforç i el treball constant ha sabut arribar lluny i marcar-se un futur prometedor. Si voleu seguir-lo a Twitter li podeu fer un follow al seu compte: @calderomarc

Per què vas estudiar periodisme?

El món de la comunicació sempre m’ha apassionat. De fet, des de ben petit tenia clar que ‘de gran’ volia ser periodista. Però, com sempre a la vida, es cometen petits errors dels quals sempre en treus alguna cosa positiva. Vaig començar a estudiar Administració i Direcció d’Empreses, una carrera molt interessant però que em va fer adonar que havia d’estudiar periodisme. I així va ser, després d’un any entre balanços de pèrdues i guanys i fórmules matemàtiques vaig començar a estudiar periodisme. La decisió més encertada que he pres.

Quina assignatura de la carrera t’agradava més. I la més odiada?

No sé si les pràctiques es poden considerar una assignatura però, com a mínim, jo me les prenia com la matèria més important de tota la carrera. És on més temps, esforç i dedicació vaig posar-hi. Veure un mitjà de comunicació per dins és apassionant i quan ets becari tens l’oportunitat de formar part d’aquest gran engranatge i, a la vegada, ser una ‘esponja’ que va absorbint tot el que veu al seu voltant.

marc 8aldia

Després d’estar a BTV. Com vas arribar a 8tv?

A BTV vaig treballar-hi un any i mig i va ser la meva gran escola. Vaig ser als informatius de BTV on vaig treballar al costat de grans professionals. La gran sort de treballar a BTV és que, a banda de redactar, ets tu mateix qui grava, qui porta la càmera. Després d’un temps a la redacció d’informatius vaig saltar al magazine de la tarda, Connexió Barcelona. Els primers mesos de treballar a BTV, però, els vaig combinar amb unes pràctiques a la redacció de ‘8 al dia’ a 8TV. Tot i que la beca va acabar i no em van contractar al moment, al cap d’un any es van posar en contacte amb mi. Encara recordo la frase: ‘Et truquem per oferir-te feina’. Van ser uns dies molt intensos. Deixava la meva ‘casa’, BTV, per iniciar una nova aventura al costat d’un periodista únic.

Què has après al estar al costat d’un gran periodista com Josep Cuní?

(Riure). Home, és el meu ‘jefe’! Fora bromes, la veritat és que treballar amb el Josep és un privilegi que, tant de bo, tots els periodistes poguessin viure. El que més m’ha sorprès és el seu coneixement. És un professional molt ‘llegit’ que sempre va un pas per davant de la resta a l’hora de reflexionar i connectar temes. El rigor i l’exigència són altres característiques. És tan exigent amb ell mateix que per això pot ser-ho amb la resta. Ara bé, a la vegada és un llibre obert, que t’ensenya, t’aconsella i et corregeix els errors d’una manera molt constructiva. Em sento un afortunat de formar part del seu equip.

marc 8aldia3

Les noves temporades de “8 al dia” i “Migdia” tindran sorpreses?

M’enxampes de vacances, fa unes setmanes que no trepitjo la redacció. Cada temporada hi ha canvis i novetats. La Ruth Jiménez i en Josep Cuní són professionals incansables que sempre busquen un nou gir al programa per fer-lo més atractiu. Per tant, penso que sorpreses n’hi haurà. Només cal veure-les a partir del 2 de setembre, que ja tornem.

Si et deixessin escollir, quin projecte t’agradaria fer?

La televisió és un mitjà apassionant que et dóna l’oportunitat de fer projectes molt diferents. Jo sempre m’he sentit molt còmode en els informatius, però, de mica en mica, m’han agradat altres formats, com els magazines. Gaudeixo molt amb les connexions en directe i no m’importaria, durant una temporada, fer un programa més despreocupat, fora de la seriositat dels informatius.

marc parlament

Què t’ha aportat TV3 i BTV?

A TV3 vaig ser-hi només 4 mesos com a becari, però vaig poder veure com funcionava una gran televisió per dins. Fer ‘tele’ és caríssim i TV3 té uns mitjans envejables. Vaig ser al telenotícies del cap de setmana i va ser una bona experiència veure com grans professionals anaven confeccionant l’informatiu i com s’anaven coordinant les diverses seccions. En tinc un molt bon record.

BTV ha estat, com ja he dit abans, la meva gran escola. La veritat és que només tinc paraules d’agraïment per tots els professionals que hi treballen i que des del primer moment van confiar en mi i em van donar responsabilitats. Sempre recomano a tots els que volen fer periodisme que passin per BTV. Se sentiran com a casa i aprendran tot el que la facultat no t’ensenya.

Tot i que és difícil triar, amb què et quedes: televisió, ràdio o premsa?

Els meus inicis van ser a la ràdio però, de mica en mica, vaig anar fent el gir cap a la televisió. Mai et pots tancar portes a res però, ara per ara, la meva carrera està enfocada a la televisió. Per tant, i per ordre, trio televisió, ràdio i premsa. La immediatesa que tenen els dos primers mitjans són el que em fan viure el periodisme amb més intensitat.

Hauràs viscut diverses anècdotes durant la teva trajectòria professional. Em podries citar alguna?

(Riure) Moltíssimes. La televisió no perdona… el directe et dóna moments molt divertits. Des de no recordar el nom de l’entrevistat, fins a no tenir àudio i no saber quan t’estan donant pas. De les últimes va ser en una manifestació. Vam haver de fer una connexió a sobre d’uns contenidors per tal de tenir una bona imatge aèria dels manifestants. La broma era fàcil i a twitter el hastag era #telebasura amb la foto.

En una altra ocasió, a ‘8 al dia’ em va caure el got d’aigua al plató fent un soroll espantós mentre el Josep feia la seva editorial. Em volia fondre. Ara bé, per anècdotes, una entrevista a Javier Mariscal que encara dóna voltes per l’APM de TV3. Una entrevista molt amable…

marc contenidors

Quin consell els diries a tots aquells joves que estem estudiant periodisme?

Sóc molt jove i només fa dos anys que em dedico al món de la televisió. No em veig amb cor de donar consells. Tot i això, encara tinc molt present la meva etapa com a becari i, per això, sempre comento als estudiants que s’han de deixar la pell a les pràctiques. El més important, fins i tot per damunt d’aprovar una assignatura, és esforçar-se al màxim a la beca per deixar una bona imatge al mitjà que hagis escollit.

Si voleu veure com treballa, us deixo aquí dos enllaços:

http://www.youtube.com/watch?v=gln8HbPzZ7E

http://www.tv3.cat/videos/4432191/Un-artista-en-estat-pur