“Portem 120 mil euros recaptats, tot i que la crítica, en general, ens l’ha posat a parir”

Robert Bellsolà (@robertbellsola) és un d’aquells directors de cinema que lluita perdire aconseguir el seu objectiu. Això pot ser no és d’extranyar, però cal destacar que fa dues setmanes ha estrenat als cinemes la comèdia ‘Dos a la carta‘ (@dosalacarta), un llargmetratge que amb molt d’esforç ha conseguit sortir a la llum. Bellsolà, que es va estrenar en la comèdia amb ‘Passi el que passi‘, ha decidit comptar amb Carolina Bang, Adrià Collado, Melanie Olivares o Sergi López pel seu darrer film.

  • Com veus el cinema espanyol? Creus que ja està prou consolidat o els espectadors encara no el sabem apreciar?

El cinema espanyol el veig bé en quan a nivell o qualitat. I els espectadors el saben apreciar. El problema és que ens manquen recursos financers per promocionar-lo quan s’estrena i que el preu del cinema a les sales penso és elevat. No tinc cap dubte que si els preus fossin més assequibles aniria molta més gent al cinema.

  • Acabes d’estrenar el teu segon llargmetratge, ‘Dos a la Carta’, una comèdia. És el gènere amb el que et sents més còmode?

És el que em surt. Com que no el puc evitar. He fet dos films i els dos són comèdia. Em poso a escriure i em surt la comèdia. Però no descartaria fer terror o drama.

  • Suposo que hauràs tingut problemes de finançament. Com has aconseguit finançar aquest gran projecte? A partir d’alguna subvenció?

Inicialment volia fer una pel·lícula petita i al final ens ha sortit un film no tant petit. Tampoc és ni una producció mitjana diria jo.Dos_a_la_carta-433345292-large

La possible novetat respecte del finançament ha estat comptar amb diners, diners i serveis o solament serveis, de tot un pack d’empreses que ens han recolzat. El que jo en dic “brandfounding” en comptes del conegut “crowdfounding”. Empreses com Gros Mercat, Cederroth, Farinera Coromina, Teisa, Tous, Estrella Damm, Cafès Cornellà, el grup Pous i la fleca familiar Antiga Casa Bellsolà entre d’altres han sigut essencials per aixecar el projecte.

  • L’Empordà és el principal paisatge de la pel·lícula. Per què vas escollir aquest escenari?

Perquè jo sóc d’aquest lloc i un enamorat del meu entorn. Penso que “Dos a la carta” és també una bonica eina de turisme del nostre territori. Jo diria que inclús, en general, de tota la meravellosa Catalunya rural. Al passi de preestrena a Bilbao la gent deia “habrá que ir a Girona, se ve muy bonito en la película”. Objectiu aconseguit: explicar una història divertida, entretenir, fer riure i alhora viatjar a Catalunya. Un dels nostres partners públics, Patronat de Turisme de Girona i Ajuntament i Diputació de Girona estan molt contents amb el film.

  • Quan vas contactar amb l’Adrià Collado, la Carolina Bang o la Melanie Olivares, van acceptar al moment o els hi vas haver d’insistir? Com ha estat treballar amb ells?

Aquests tres que cites en concret no varen ser gens difícils de convèncer perquè els va encantar el guió, em varen conèixer i va haver-hi bon rotllo. A més, jo sóc de fer sempre conya i si riuen amb el guió, riuen amb el director i si els pagues quelcom de sou i no tenen altre rodatge entre mans, la cosa prospera.

El que va costar va ser l’amic Sergi López. I dic amic perquè el coneixia d’abans. Ell no es veia fent una comèdia esbojarrada i sense pretensions. Així que vaig insistir i vaig subornar-lo amb bunyols de la fleca familiar! (riures)

Crec que durant el rodatge alguns estaven una mica espantats ja que m’agrada improvisar i els demano que improvisin. En Marcel Tomàs, Marcello a “Dos a la carta” es llença a qualsevol proposta i no té por per si la cosa acaba quedant bé o malament. Quan a un actor li dius que s’oblidi del text i del guió i que ho esparraqui tot, almenys en una de les preses, realment n’hi ha molt pocs que vertaderament en donin una cosa molt diferent.

  • Després de portar varies setmanes d’estrena. Com ha anat la pel·lícula? I la crítica?

La taquilla està costant. Portem 120 mil euros recaptats. Però estem tenint un molt bon boca orella. No crec que hi hagi ningú del carrer a qui no li hagi agradat. També hem tingut sigut valents d’estrenar amb altres pel·lícules molt potents perquè ens està afectant.Dos

Respecte a la crítica, en general ens l’ha posat a parir. Així que aprofito aquesta entrevista per engegar a un crític de El País que es diu Javier Ocaña i a un de La Vanguardia que es diu Bonet Mojica! (riures) És trist que critiquin sense tenir en compte l’objectiu i el target a qui va dirigit un film. Si ells han criticat al meu film, jo els critico a ells, que imagino que també és legítim. Alhora tampoc penso que la crítica afecti a la taquilla en una pel·lícula com la nostre simplement feta per distreu-re i sense cap pretensió.

  • Màfies, molts embolics i l’humor són els principals ingredients d’aquesta comèdia. Com va sorgir la idea? És una exageració de la realitat o simplement una ficció?

És una simple ficció. La idea sorgeix de les meves ganes de jugar amb actors. M’encanta treballar amb ells. Així que a partir de la idea d’oposar personatges vàrem anar construint junt amb el meu coguionista, en Manel Casabó. Un dels nostres referents va ser “Con faldes y a lo loco” de Billy Wilder i en general l’humor dels Farrelly.

  • Dos germans molt diferents, són pràcticament el Ying i el Yang, i molts tòpics. Tens por que aquest contrast el puguin arribar a comparar amb ‘8 Apellidos Vascos’?

Tot el que sigui comparacions amb un mega hit a la taquilla, és genial! ‘Dos a la carta’ és una pel·lícula diferent respecte al tema, la història i, sobretot, és un film sense Telecinco o Antena3 al darrera. El cinema comercial avui en dia a Espanya, o el fas amb un d’aquests o després hi ha tota la resta de possibilitats que en el fons són la mateixa: lluitar. De totes maneres, nosaltres només tenim un cognom basc, però és molt llarg: Agirregomezkorta! (riures)

  • Després de l’estrena de ‘Dos a la carta’, ja tens futurs projectes entre mans?

Projectes sempre n’hi ha. La paraula projecte és de les que més odio en el món. Tothom té projectes i a mi el que m’agrada són les realitats. Però tinc clar que si no recupero la inversió personal posada en el film, no faré més pel·lícules i enviaré el cinema al mateix lloc on he enviat als simpàtics crítics que han posat a parir el meu film. Jo sóc dels que penso que no pots continuar fent cinema si les teves pel·lícules no són rentables o almenys no recuperen el seu cost. La millor pel·lícula és la que et permet fer una de nova.

  • Durant el rodatge, estic segur que vàreu viure molts moments. Que em pots explicar alguna anècdota del rodatge?

L’Adrià Collado munyint cabres… Mira que ha tingut que tocar mamelles el guaperes de l’Adrià, però no hi havia manera que li sortís la lleteta! (riures)

Anuncios

Un comentario en ““Portem 120 mil euros recaptats, tot i que la crítica, en general, ens l’ha posat a parir”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s