“Els que ens dediquem a la comunicació, quan la pifiem tenim un micro o un càmera al davant”

Xavi Canalias, més conegut simplement com a Canalias, porta a les seves esquenes una llarga trajectòria al món de la comunicació tot i només tenir 32 anys. Actualment el podeu escoltar a l’equip d’estiu d’“El Món” a RAC 1 i a partir de setembre, si no canvia res, a “Els Imperdibles” d’Onda Cero. Segur que molts de vosaltres el recordareu pel programa “Prohibit als pares” que feia a Ràdio Flaixbac l’any 2006. Si us interessa seguir-lo a les xarxes socials, podeu fer un follow al seu Twitter: @canalias

• Perquè vas estudiar periodisme?

No sóc periodista llicenciat. Mai em sentiràs dir que sóc periodista. Sóc productor i fa anys vaig fer uns cursos de producció de la Generalitat de Catalunya. Respecto molt a totes les persones que estudien durant 4 anys una carrera perquè no és fàcil. Faig ràdio des dels 13 anys i ara en tinc 32, he tingut l’enorme sort de formar-me al mitjà i treballar la professió des de l’arrel però en cap cas ni sóc ni em considero periodista. Poc a poc m’han anat col·locant davant dels micròfons i les càmeres i sense adonar-me’n m’ho he trobat presentant programes…  i això sí que és una sort. Tinc molts col·legues periodistes que em diuen que en el fons exerceixo la professió com ells, però honestament, sóc el que sóc. N’hi haurà a qui  els hi agradarà i a d’altres no, com sempre a la vida.

Quina assignatura t’agradava més i la més odiada?

Sempre he estat un estudiant que ha gaudit amb totes les assignatures (si parlem de producció, és clar) no recordo avorrir-me mai i obria les orelles tot el que podia per absorbir la teoria.

On vas començar a treballar?

Com a reporter a TVE Sant Cugat. Va ser la meva primera casa i feia de reporter del ja desaparegut programa “Catalunya Avui” (Un estil de programa com el “En directe” de TV3). Després d’un càsting on vaig compartir nervis amb 20 persones més, van pensar que un noi sense pèl a la barba els hi podria anar bé per fer els directes de música i teatre. Van ser dos anys que recordo amb molta estima i allà hi tinc grans i bons amics. Quan comences, agraeixes que tinguin paciència i t’ensenyin com va tot això.

1075634_10151493943102407_1699100923_n

Actualment tens algun projecte entre mans?

El tinc! Si m’haguessis fet aquesta entrevista d’aquí dues setmanes t’ho hauria dit, però per ara, m’han demanat prudència. El dia 2 de setembre ho sabràs.

Què t’han aportat Onda Cero i Rac1 a nivell professional?

M’han aportat un creixement professional brutal. Jo venia de la ràdio musical i la ràdio convencional no té res a veure. Abans d’aterrar a RAC1 ja havia passat per Ràdio Barcelona però no al nivell d’aquests últims anys. És una sort que et donin la oportunitat de fer un màster i que a sobre cobris. A les dues cases m’han tractat especialment bé. Són les meves dues famílies i me les estimo molt. L’única diferència és que Onda Cero és la meva casa de temporada i RAC1 és on hi estiuejo.

Si et deixessin escollir, quin projecte t’agradaria fer?

Trobo molt a faltar les nits. Una de les èpoques que més recordo és el Prohibit als pares, un projecte personal del qual només en tinc bons records. Crec que m’estimula treballar durant la nit i aquell caliu que et produeix un estudi de ràdio quan no hi ha la llum del dia és “droga dura”. Si em proposessin fer nits m’hi tiraria de cap. Un espectacle nocturn que, de fet, ja tinc escrit. A veure si sona la campana.

Tot i que és difícil triar, amb què et quedes: televisió, ràdio o premsa?

Per odre: Ràdio, televisió i premsa. Sóc un malat de la ràdio i és un mitjà on sempre he gaudit. M’ha donat grans moments i desitjo que me’n segueixi regalant molts més. A la televisió també he gaudit  i he tingut la sort de treballar amb grans professionals… però és més complicada, més immediata i més cruel, no es dóna temps als programes i l’audiència mana. I a la premsa (tot i tenir-ne moltes ganes) no he fet res però tinc un munt d’idees al calaix que encara no he executat. Tot al seu temps. Espero tenir temps per fer-ho algun dia.

31

Hauràs viscut milers d’anècdotes durant la teva trajectòria professional. Em podries citar alguna?

Buf… des de quedar-me en blanc en directe, equivocar-me de noms milers de vegades, no poder fer un programa de ràdio perquè m’havia quedat sense veu i així fins un llarg etcètera. Els humans som imperfectes, l’únic handicap que juga en contra a tots als que ens dediquem a la comunicació és que quan la pifiem tenim un micro o un càmera al davant.

Quin consell els hi diries a tots aquells joves que estem estudiant periodisme?

Sempre sona igual però… “Qui sóc jo per donar consells?”. El periodisme i la comunicació s’han de viure, t’han de córrer per les venes. Si notes que allò que fas no t’omple… fora! T’acabaràs agobiant. És una carrera de llarga distància i de resistència. S’ha de tenir la pell dura i ser conscient que vivim un molt mal moment laboral. La professió no comença i acaba a la facultat Sempre he pensat que el mitjà s’ha de practicar sigui on sigui.. Cada dia s’aprenen coses i crec que aquest és el secret del món de la comunicació, no donat res per fet i que et queda molt per aprendre. Capacitat de lluita i positivisme. Almenys a mi m’ha funcionat. I honestament, una punt de sort.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s