Ocho de marzo

Hace un par de días que no actualizo el blog, y pienso que ahora es un buen momento. Para muchos la fecha de hoy es especial porque está dedicada a la mujer, pero yo un ocho de marzo solo puedo pensar en UNA mujer. Este post lo entenderán muy pocas personas, solo los más cercanos y la familia van a comprender a quién va dedicado.

En la vida siempre te encuentras con senderos difíciles, hay obstáculos que te dificultan o te impiden el paso y con episodios grises que no quieres recordar. Pero el que os voy a relatar ahora, para mí es un punto seguido de mi historia. Es difícil no emocionarme cuando la recuerdo, porque es una bellísima persona, tanto por dentro como por fuera; su sonrisa acaramelada la tengo grabada en mi cabeza, es una mujer feliz, dulce y cariñosa. Ella es difícil de describir pero fácil de recordar y de querer, es la lucha y el esfuerzo personificado. Ella ha sido, lo es y lo será todo.

Son pocas palabras, porque es muy complejo expresar lo que siento. Puede que a muchos os sorprenda que hable en presente, pero para mí ELLA siempre estará, desde donde esté, entre nosotros, para protegernos, querernos y cuidarnos. Con este pequeño blog te envío todo mi afecto, como hago siempre.

Anuncios

4 comentarios en “Ocho de marzo

  1. Bé, crec que per proximitat, el segon de la escala familiar, em sento molt implicat en aquest petit però concentrat blog d’avui. Evidenment, el dia de la dona, per a mi, tot i que de estic envoltat de dones per que no dir-ho, maravelloses totes, també té un sol nom per a mi. Tots recordeu a la Meri, gran (més o menys), però jo la recordo de petita, al pis, a casa la padrina i sobre tot, el mig any passat a Vallgorguina junt amb els avis. D’això no n’he parlat mai perquè és un record de dos, però molt maco i profund. A causa de circumstàncies de la vida, a Vallgorguina i varem passar mig any junts, el temps més intens de les nostres vides.
    No vull ni allargar-me, ni emocionar-me més del que ja estic. No és una incongruència, però porto sempre un regal seu que em fa recordar a cada hora els temps que vàrem passar, més bons i menys bons, però moments en els que estàvem sempre junts, la germana gran i el germà petit darrere. Petons a tots els que teniu records similars per els que ens han deixat a mig camí.

  2. Què puc dir jo? Una gran germana amb tots els aspectes, sempre estava i està al meu costat i encara que fa 7 anys que no et veig Meri, ja saps que parlem moltes vegades, que encara tinc el boli que amb vas regalar, que el porto sempre amb mi i que quan escric penso amb tu. Gràcies per ser com eres, una gran persona i germana. Allà on estiguis, t’envío molts petons.

  3. Una llàgrima em rellisca per la galta i se’m fa un nus al coll que em dificulta llegir les vostres paraules. Aquesta llàgrima és en part egoista per part meva, perquè com totes les filles voldriem que les nostres mares estiguessin SEMPRE al nostre costat. En tots els moments. Però en part em dona tranquilitat, em diu que la meva MARE està bé, està tranquil·la i sé del cert que els seus llavis dibuixen un somriure permanent i etern.
    MAMA allà on siguis espera’m perquè algun dia tornarem a riure plegades.

    Moltes gràcies per els escrits, aquestes coses fan que la Meri continui viva entre nosaltres.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s